Endodòncia

L’endodòncia consisteix en la neteja de la càmera polpar i dels conductes radiculars i el seu segellament posterior amb un material plàstic en forma de bastonets de color taronja, denominats gutaperxa, amb els que aconseguim segellar hermèticament els conductes en tota la seva longitud. D’aquesta manera aconseguim evitar qualsevol futura infecció.

La neteja dels conductes es porta a terme amb unes llimes molt fines que introduïm a cadascun d’ells (cada arrel dentària té un conducte) per netejar bé les seves parets. Disposem de llimes flexibles que minimitzen la seva fractura dins del conducte.

Augmentem el gruix de la llima fins que el conducte està net i preparat per obturar-lo amb la gutaperxa en estat plàstic, que s’adapta completament a la morfologia del conducte de l’arrel.

És un tractament que requereix una gran precisió i l’ajuda de sofisticats mètodes com raigs X o localitzadors d’àpex, amb els quals aconseguim que la gutaperxa arribi exactament fins a la punta de l’arrel i en segelli l’entrada.

Això provoca la pèrdua d’aigua i que la peça sigui més fràgil que quan era una dent viva. En moltes ocasions, és necessari protegir-la amb una funda dental per evitar fractures a la corona.

És possible que sigui necessari reforçar la dent amb un pern o un cargol que introduïm en un dels conductes ja tractats (generalment el més ample) sobretot quan la càries ha ocasionat una gran pèrdua d’esmalt i dentina.

També notarem que aquestes dents endodonciades s’enfosqueixen més que les altres a llarg termini i es tornen més fràgils.