Periodòncia

El tractament periodontal està encaminat a controlar el conjunt de malalties que afecten el periodonci (àrea que envolta la dent) i alteren el suport de l’os que subjecta la dent, amb la consegüent pèrdua dentària.

La malaltia periodontal es manifesta com:

  • Gingivitis: Inflamació de la geniva sense afectació a l‘os alveolar. Apareix com una geniva envermellida, edematosa i amb fàcil sagnat.
  • Peridontitis (abans coneguda com piorrea): es caracteritza per una destrucció de l’os que suporta la dent i que, amb el temps, acaba en una pèrdua dentària si no es tracta. Clínicament es manifesta com una geniva inflamada amb presencia de bosses periodontals (buits entre la geniva i la dent), que es valoraran mitjançant una petita sonda que mesura la distància entre la geniva i l’os. També pot existir mobilitat i exposició de l’arrel dental, que tindrà sensibilitat a les temperatures.

    La malaltia periodontal és molt freqüent al gènere humà. La gingivitis afecta a quasi un 75% dels nens i joves i la periodontitis pot afectar a quasi el 50% dels adults, en estat avançat en el 18% dels casos.

    En la major part dels casos és possible frenar el procés de destrucció de l’os i conservar les dents. Tampoc és cap problema que la geniva torni a estar sana, però hem de tenir en compte que l’os destruït és molt difícil de recuperar, per la qual cosa, no es pot fer res per aquells pacients que pràcticament no tenen os de suport. Per això és important tractar la malaltia periodontal des de l’inici.

    La causa principal de la malaltia periodontal són unes bactèries que tots tenim a la boca al voltant de les dents i que, si no eliminem, es dipositen entre la dent i la geniva i causen la inflamació. Posteriorment, són capaços de desplaçar-se per sota la geniva, migrant a través de l’arrel de la dent i destrueixen l’os que suporta les dents. Hi ha persones que presenten predisposició a desenvolupar la malaltia.

    Els signes de la malaltia periodontal són el següents:

    • Envermelliment de les genives.
    • Sagnat a les genives durant el raspallat o de manera espontània.
    • Aparició de abscessos a la geniva, amb supuració i mal alè.
    • Augment de la sensació dentària al fred.
    • Retracció de les genives amb sensació de dents més llargues i buits entre elles.
    • Mobilitat de les dents.